1. L’adaptació d’Albert Mestres, a partir de textos de Juli Vallmitjana, explora el perfil d’un grup de personatges que viuen al marge de la societat, o, com diu l’autor, “dels barris baixos”. Després de veure l’obra feu una llista amb raons per les quals el Terregada arriba a la situació en la qual ens el presenten. Algunes d’aquestes raons les explica ell mateix; altres les podeu imaginar.

2. Els grups marginals han estat sovint protagonistes d’obres literàries o pictòriques. Els bandolers catalans, la novel.la picaresca, els captaires o nans de Velázquez, en serien exemples. Al Modernisme alguns artistes i escriptors visitaven els baixos fons i s’interessaven per la gent que hi vivia. El cinema actual també s’ha basat moltes vegades en la figura del personatge marginal o dels delinqüents. Ho podeu comprovar a l’exposició "quinquis dels 80" com podeu veure a:

CCCB

- Recordeu pel.lícules o cançons que parlin de grups marginals. Quina imatge s’hi dóna?

- Quins grups socials inclouríeu vosaltres en el "món marginal"?

3. El Terregada, la Tajarinda, el Mesureta, la Valencianeta, la Patanda, el Buturutos, el Mona. Què us suggereixen els noms dels diferents personatges de l’obra?

a) Feu una pluja d’idees amb les paraules que us vénen al cap en relació amb cadascun d’aquests noms.

b) Imagineu els noms per a quatre homes i quatre dones, protagonistes imaginaris d’una obra sobre els "barris baixos" d’una ciutat qualsevol de Catalunya a principis del segle XXI.

4. Trobaríem avui uns personatges com els de l’obra? Quines coincidències podrien tenir els possibles protagonistes actuals d’una acció com la que es presenta? Com seria avui el seu estil de vida?

Imagineu-vos que sou un veí o una veïna d’aquests personatges, en versió actual, i que redacteu una carta al diari per cridar l’atenció sobre les bosses de marginació que produeix la ciutat. Escriviu aquestes cartes, però cadascú ha de posar l’èmfasi en una qüestió diferent. Reclameu en un cas més educació, en un altre més policia, en una altre més atenció sanitària, en un altre més formació no sexista, etc.

5. A l’inici de l’obra s’entrecreuen dos actes socials, un enterrament i un casament, que acostumen a celebrar-se tot seguint uns rituals que tothom coneix i compleix. No és el cas de l’obra. A El casament d’en Terregada els personatges actuen més aviat en direcció contrària a allò que indiquen les normes socials. Ens podem preguntar, però, si els que protagonitzen aquesta escena volen realment que les coses siguin així.

Adopteu el rol d’un d’aquests personatges: Terregada, Tajarinda i Valencianeta. Elaboreu breus monòlegs en els quals es reflecteixi com voldrien que fos el seu enterrament o com voldrien que se celebrés el seu casori.

6. Els personatges de l’obra són dels baixos fons; marginals, lladres, prostitutes, etc. En Terregada parla de la seva estada a la presó; és probable els seus compants també hi hagin estat.

Després de veure l’obra, escriviu les hipotètiques fitxes policials de Buturutos, el Mesureta, la Patanda i la Valencianeta. Discutiu quina informació seria rellevant per a la policia a principis del segle XX.

7. El llenguatge de El casament d’en Terregada reprodueix l'argot que l'autor sentia parlar als barris baixos, i que tenia força components del caló català i castellà. Què en sabeu, d’aquesta llengua?

8. Si consulteu el glossari de El casament d’en Terregada que acompanya aquesta guia trobareu algunes paraules d’argot marginal que avui dia fem servir en registre col.loquial, com ara calés, jalar o curda. Trobeu-ne d’altres.

9. Els personatges de l’obra intercalen moltes paraules d’argot en la seva conversa. Hi ha moments en què enfilen diverses paraules i la frase resulta difícil d’entendre, si no fos perquè va acompanyada de gestos ben expressius que fan els actors. A partir del glossari, mireu d’escriure en català estàndard aquestes frases.

• "La barraquera abilla el panyalí."
• "Atxanta, que ve el balondro pel tiroi."
• "Pinxera quin parlo m’han adinyat els meus batos!"
• "Manguis no és ni pavero, ni pastili ni blet."
• "Quina bua que em fan els mulés!"

10. Com dirien les següents frases els personatges de l’obra? Feu la "traducció" emprant el glossari.
• Aquella vella no parava de mirar els homes.
• Tinc una casa als afores molt bonica.
• El meu gos té por quan viatja en tren.
• A la butxaca porto la cartera.
• Quina pallissa li van donar aquells xicots.

11. El Terregada manifesta en el seu monòleg: "A mi m’agradaria trobar una persona que jo li pogués explicar la meva vida perquè em digués el seu parer".

a) Imagineu quin seria el destinatari ideal del seu discurs. Justifiqueu per què.
b) Quin parer li donarien:
- una dama caritativa del seu temps
- un treballador social d'avui
- un company d’aventures

12. A l’acte segon el Terregada, a partir de les experiències viscudes, arriba a conclusions sobre com és ell, sobre com ha viscut i sobre com voldria que fossin les altres persones. Aquestes són algunes frases del seu llarg monòleg:

"Perquè jo sóc molt honrat, no em fico amb ningú…"
"(…) he tingut una sort que pocs homes l’han tinguda…"
"Els homes han de tenir noblesa…"
"Ara no ho faria lo que vàreig fer…Ja n’hi fet de mal, si un reflexionés…"
"Però lo de la Patanda, això sí que no ho tenia d’haver fet…"

Després d’haver vist l’obra i de conèixer qui és i com actua el Terregada escriviu-li una carta. Partiu de les seves reflexions i animeu-lo a seguir endavant.

13. Què pensa sobre els homes la Lola a partir d’aquestes paraules?

LOLA: A mi? Esteu bé, vós. Mireu en Llàgrima què li va passar. Tothom es creia que hi estava entendrida, perquè li havia comprat dos trajos interiors de color de rosa, i mitja dotzena de mitjons calats. Perquè, quan tinc un home, m’agrada que llueixi, que presumeixi; però quan se’m rebel.la amb mala pata, no ho consento a ningú, i quan més se creia que em tenia, li vaig pirar amb el farcellet (Acte Primer. Escena sisena)

14. Feu una entrevista a la Lola. Imagineu que és una dona d’avui i que ha de sortir per la televisió. Com es vestiria, com s’arreglaria? A quin programa sortiria? Representeu una escena amb l’entrevista, mirant de ser fidels al personatge que hem vist a El casament d’en Terregada.