1. Nit de Reis és una celebració de l’amor romàntic. Es desenvolupa en una atmosfera desenfadada i acaba amb la unió feliç de tres parelles.

Busqueu al llarg de l’obra moments que il·lustrin les afirmacions següents:
- L’amor arriba de forma sobtada.
- L’amor és tan devastador com una plaga.
- L’amor provoca patiment.
- Es pot parlar d’amor amb referències als cinc sentits.
- La manera de sentir l’amor dels personatges nobles –Viola, Orsino i Olívia– és diferent a la manera de sentir l’amor dels
personatges còmics –Andreu Galtalleu, Malvòlio, Maria, Tobies Rot i Feste.
- Regalar joies és una manera d’insinuar enamorament.

2. L’amor dels protagonistes principals de l’obra forma una cadena: el duc està enamorat d’Olívia, Olívia de Viola... A
continuació trobareu els noms de diferents personatges. Relacioneu-los amb fletxes entre ells, indicant quina mena de lligam mantenen.

Orsino	Olívia	Maria	Tobies
Andreu	Malvòlio	Feste
Viola	Sebastià	Antònio

3. Orsino se sent atret per Viola, encara que la seva aparença és d’home. Olívia s’enamora de Cesàrio que, en realitat, és una dona, Viola. Penseu que és una confusió total o que hi ha una certa atracció homosexual?
Justifiqueu la vostra resposta després d’haver llegit aquest diàleg entre Olívia i Viola-Cesàrio:

VIOLA: Doncs... que penseu que no sou allò que sou.
OLÍVIA: Si penso això, penso el mateix que vós.
VIOLA: Doncs penseu bé: no sóc allò que sóc.
OLÍVIA: Tant de bo fóssiu el que jo voldria.
VIOLA: I seria millor que el que ara sóc, senyora?
Tant de bo fos així: ara només
sóc vostra joguina…
(Acte tercer. Escena primera)

4. Llegiu aquesta reflexió que es fa Olívia.

OLÍVIA: (...) no pot ser, enamorar-se tan de pressa
però les excel·lències d’aquest noi
m’han envaït els ulls furtivament
i amb una subtilesa que... deixem-ho estar.
(Acte primer. Escena cinquena)

Els personatges d’aquesta obra s’enamoren d’una manera sobtada i fulminant.Viola s’enamora profundament d’Orsino només veure’l,i Olívia s’enamora de Cesàrio.
Escriviu dos textos. En un heu d’argumentar que l’enamorament sobtat és possible.En l’altre heu de defensar que només és possible enamorar-se per mitjà del tracte.

5. Quina importància tenen els temes que trobareu a continuació en el desenvolupament de l’argument de l’obra?
• La família. L’amor entre pares i fills i entre germans.
• Els germans bessons.
• La separació dels germans.
• La utilització de les disfresses.
• L’engany.
• La tragèdia provocada per un naufragi.
• La generositat dels amics.
• El ridícul dels servents que ambicionen ser com els senyors.
• Les cartes i els missatges.
• Altres.

6. Nit de Reis és una comèdia. La seva trama s’organitza en unes situacions que es basen en l’equívoc, l’engany o les identitats falses. Busqueu les definicions d’aquestes paraules i d’altres que podrien sintetitzar l’argument de Nit de Reis. Digueu quina defineix millor aquesta obra.
• Engany
• Equívoc
• Broma
• Mentida
• Malentès
• Confusió
• Quid pro quo

7. A Nit de Reis hi ha dues línies argumentals que s’entrecreuen. Per una banda, els amors entre Viola, Orsino i Olívia; i, per una altra, tota la trama còmica de la resta d’actors.
a) Indiqueu de quina manera viuen l’equívoc Viola, Orsino i Olívia i Sebastià.
b) Indiqueu quins altres enganys organitzen els personatges còmics, com ara Maria o el senyor Tobies.
c) Recordeu alguna anècdota personal en què un equívoc o engany hagi donat peu a alguna situació curiosa.

8. Qui són, a parer vostre, els protagonistes veritables d’aquesta obra:
a) Les dues parelles: Orsino-Viola i Olívia-Sebastià.
b) El grup de personatges còmics: Sr. Tobies, Sr. Andreu, Maria, el bufó Feste.
Per què?

9. Nit de Reis té un paral·lelisme amb La comèdia dels errors, que el TNC va programar la temporada 1999/2000. En aquesta obra hi ha dues parelles de bessons: els bessons-amos i els bessons-criats. Llegiu un resum de l’obra i assenyaleu quines són les diferències més importants entre ambdues obres.

10. W. Shakespeare (1564–1616) va començar Nit de Reis amb aquestes paraules d’Orsino:

If music be the food of love, play on,
Give me excess of it, that, surfeiting,
The appetite may sicken, and so die.

Joan Sellent, autor de la versió que veureu al TNC, tradueix aquestes paraules de la manera següent:
Si amb música es nodreix l’amor, toqueu!
Satureu-me de música, fins que al final
La gana digui prou i es mori…
(Acte primer. Escena primera)

Proposeu diferents opcions per traduir les cites de l’obra reproduïdes a continuació. Expliqueu per a quin context seria més apropiada cadascuna de les propostes:

• FESTE – «Would you have a love-song, or a song of good life?» (Acte segon. Escena tercera)
• FESTE – «Many a good hanging prevents a bad marriage». (Acte primer. Escena cinquena)
• MALVOLIO (llegint una carta) – «Be not afraid of greatness: some are born great, some achieve greatness and some have
greatness thrust upon them». (Acte segon. Escena cinquena)
• SENYOR ANDREU GALTALLEU – «Methinks sometimes I have no more wit than a Christian or an ordinary man has»
(Acte primer. Escena tercera)
• VIOLA – «Oh, Time, thou must untangle this, not I. It is too hard a knot for me to untie». (Acte segon. Escena segona)

11. Així com les persones necessitem menjar per mantenir-nos vius i per créixer, l’amor, un concepte abstracte, necessita també alimentar-se. Per Shakespeare l’aliment de l’amor és la música: «Si amb música es nodreix l’amor, toqueu!»
Quins aliments podrien escaure a altres sentiments, com ara l’enveja, l’amistat, l’orgull o la compassió? Quan els hàgiu escollit,escriviu un nou inici de l’obra.

Si amb… Es nodreix l’enveja,…!
Satureu-me de…, fins que al final
la… digui prou i es mori…

12. Quines són, a parer vostre, les característiques d’una comèdia? Discutiu si els elements de la llista que trobareu a continuació són o no essencials en les comèdies i afegiu-ne d’altres que considereu adients:
• Tracten temes trivials i agradables.
• Tenen un to desenfadat.
• L’argument es desenvolupa a partir d’una situació romàntica.
• Ens fan riure.
• Les peculiaritats dels personatges provoquen sovint el riure.
• Alguns personatges són víctimes d’una broma.
• Hi ha moments de confusió.
• Cal superar algunes dificultats, però tenen un final feliç.
• Acaben amb un matrimoni i la promesa d’una vida nova.
• Altres.
Després de veure Nit de Reis comenteu en quina mesura l’obra de W. Shakespeare reuneix aquestes característiques.

13. A una altra obra representada aquesta mateixa temporada al TNC, Electra, de Sòfocles, es produeix una anagnòrisi o reconeixement d’una persona. Electra reconeix el seu germà Orestes –a qui creia mort– i això dóna un tomb decisiu a l’obra i porta l’argument al desenllaç. A Nit de Reis Viola i Sebastià es reconeixen. L’anagnòrisi entre els dos germans, bessons o no,és freqüent a algunes obres de la literatura universal. Però també és freqüent veure casos similars en els reality shows.

Escenifiqueu la trobada entre Viola i Sebastià en el marc d’un d’aquests programes.

14. Les pel·lícules que se citen a continuació estan basades en enganys o canvis de personatges bessons:

• Tu a Londres y yo a California (dir. Nancy Meyers, 1998)
• El otro (Robert Mulligan, 1972)
• Demasiado corazón (dir. Eduardo Campoy, 1992)
• El hombre de la máscara de hierro (dir. Randall Wallace, 1998)
Podeu buscar l’argument d’aquestes pel·lícules a:
www.imdb.com

Compareu els arguments amb Nit de Reis, tenint en compte els aspectes següents:
a) La confusió entre bessons és accidental o intencionada?
b) A quanta gent s’enganya?
c) Quin és l’objectiu que es vol assolir?

15. A les pel·lícules següents l’argument gira entorn d’un engany: un home es fa passar per una dona o a la inversa.
• Mme. Butterfly (dir. David Cronenberg, 1993)
• Victor o Victòria (dir. Blake Edwards, 1982)
• Tootsie (dir. Sydney Pollack, 1982)
• Les amours d’Astrée et de Céladon (dir. Eric Rohmer, 2007)
• Osama (dir. Siddik Barmak, 2003)
• Mulan (dir. Tony Bancroft i Barry Cook, 1998)

Podeu buscar l’argument d’aquestes pel·lícules a:
www.imdb.com

Pel que fa a l’argument i al to, quines són les diferències més importants entre aquestes pel·lícules i Nit de Reis?

16. Escriviu un argument alternatiu per a Nit de Reis. Què hauria passat si Viola hagués demanat feina al Duc Orsino sense disfressar-se? Com podia haver conegut Olívia? Com hauria descobert que el seu germà era viu? Com se n’hauria enamorat Orsino? Etc.