Nit de Reis

William Shakespeare

Autors de la guia didàctica:

Anna Díaz-Plaja
Isabel Civera
Juli Palou
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura – UB
Barcelona, abril 2010

Activitats relacionades amb el context

1. El dia 6 de gener, dia de l’epifania, és l’última celebració de Nadal. A l’Anglaterra de l’època Tudor la nit del 5 de gener, la nit de Reis, tradicionalment es feia festa i es representaven pantomimes, conegudes com a mummers. Es creu que Shakespeare va escriure la comèdia Nit de Reis per ser representada en les celebracions de 1601. Com recorda J. M. Jaumà al lloc web del TNC, aquella era una nit en la qual assistien criatures al teatre; això explicaria moments de l’obra amb una comicitat més «infantil».

a) Quins són per a vosaltres aquests moments «infantils»?
b) Penseu que és encertat traduir Twelfth Night per Nit de Reis?



2. Com se celebraven les festes als segles XVI i XVII?
Busqueu quadres de l’època que escenifiquen festes populars o de la noblesa. Per exemple Twelfth night the king drinks de David Teniers El Jove (1610–1690):



3. L’oci a l’època de W. Shakespeare tenia manifestacions diferents segons les classes socials. Les classes nobles i els comerciants rics es dedicaven a activitats com la caça, els jocs de cartes i altres jocs de taula, i en alguns casos, la interpretació musical. Les classes més populars practicaven, d’una manera molt menys organitzada que avui, jocs com hoquei, criquet o futbol. Els espectacles de més èxit eren les lluites de galls, les lluites de gossos i óssos i, fins i tot, les execucions públiques.

SENYOR TOBIES: ¿No t’alegraries de veure com aquell titella cínic i mesquí fa el ridícul en públic?
FABIÀ: Disfrutaria com un lladre. Ja sabeu que va posar la senyora en contra meu per haver organitzat una envestida d’óssos.
SENYOR TOBIES: Doncs ara l’ós lligat a l’estaca serà ell, i nosaltres els gossos que l’envestirem sense
contemplacions.
(Acte Segon. Escena cinquena)

Com us imagineu una envestida d’óssos?
Feu un dibuix que representi aquest episodi.

4. Expliqueu el sentit d’aquestes paraules que diu Viola a Olívia, quan aquesta li pregunta qui és:

VIOLA: El meu bressol
Està per sobre de la meva sort
Pro encara sóc un cavaller
(Acte primer. Escena cinquena)

Quin sentit sociològic poden tenir?
Què volia dir ser un cavaller?

5. Llegiu aquest comentari del Senyor Andreu:

SENYOR ANDREU: Demà me’n torno a casa, senyor Tobies.
SENYOR TOBIES:¿Pourquoi, estimat?
SENYOR ANDREU:¿Pourquoi què vol dir: «ves-te’n» «no te’n vagis»? Ah... si hagués dedicat a aprendre llengües tot el temps que he malgastat en esgrima, en danses i en envestides d’óssos... si m’hagués dedicat a les arts...
(Acte primer. Escena tercera)

Aquesta situació còmica ens dóna informació sobre el que es considerava a l’època que era un home culte. Olívia i Viola tenen un origen aristocràtic, la qual cosa es manifesta per la seva manera de parlar, de moure’s, etc.

Quina educació devien rebre?
On creieu que es devien haver educat?
Quins coneixements devien adquirir?

6. Maria qualifica Malvòlio de «purità». És possible que W. Shakespeare ridiculitzés aquest personatge especialment perquè els puritans condemnaven el teatre; van perseguir les companyies i van aconseguir tancar els teatres l’any 1642.
Busqueu informació sobre els puritans a l’Anglaterra de l’època:
Qui eren?
Com vestien?
Què defensaven?
Van tenir poder?, etc.

7. Quan es van estrenar les obres de W.Shakespeare els papers femenins van ser interpretats per homes; fins a la segona meitat del segle XVII a Anglaterra la professió d’actors era típicament masculina i, especialment a l’època de més influència dels puritans, estava prohibit que les dones actuessin als teatres. Aquest fet es veu reflectit a la pel·lícula Shakespeare in Love (Dir.John Madden,1998):



A Nit de Reis hi havia una doble ambigüitat: Viola era representada per un home que havia d’actuar com una dona disfressada d’home.
Com es percep això avui?
Fins a quin punt aquest fet afavoreix una interpretació d’ambigüitat amorosa/sexual entre els personatges?

8. L’acció transcorre en un ducat, Il·líria, que té més de lloc fictici que de realitat històrica. Però Il·líria va existir realment.
Busqueu informació a:

Iliria a la Wikipedia

a) Un cop llegida la informació, penseu que s’escau amb l’ambient que respira el context de l’obra de Shakespeare?
b) En aquest procés de convertir el text en ficció, podeu afegir més detalls a la geografia i història de la Il·líria
shakesperiana?
De què viuen?
Quina mena de govern tenen?
Quines classes socials la formen?

9. L’acció de moltes de les obres de W. Shakespeare es desenvolupa en llocs llunyans: Romeo i Julieta, Molt soroll per no res, Otel·lo…

a) Feu una pluja d’idees suggerint raons per les quals W. Shakespeare va escollir escenaris exòtics i personatges de països llunyans.
b) Discutiu quin país té per a vosaltres la connotació d’exòtic? Quin suggeriríeu per situar l’acció d’una comèdia escrita en
l’actualitat?