1. El personatge de Viola representa l’equilibri, es troba entre el caràcter melancòlic d’Orsino i l’actitud sovint radical d’Olívia. Seleccioneu, de la llista que trobareu a continuació, els adjectius que millor defineixen el perfil de Viola:

Pràctica	Intel·ligent	Discreta
Valenta	Encantadora	Positiva
Pacient	Simpàtica	Afectuosa
Atrevida	Dolça	Altres

2. La disfressa és un recurs que W. Shakespeare va utilitzar sovint per desenvolupar l’argument de les seves obres. La disfressa permet als personatges amagar la seva identitat i inventar-se’n una de nova. Quina utilització fa Viola de la seva disfressa?

3. El fet que Viola amagui la seva identitat disfressant-se d’home provoca confusions. Expliqueu com afecta aquest canvi
d’identitat de Viola els personatges següents:
• Orsino
• Olívia
• Antonio

4. Orsino s’autodefineix de la manera següent:
(…) Si un dia t’enamores,
vull que entre les punxades dolces de l’amor
et recordis de mi, perquè els enamorats
autèntics són com jo: volubles, inestables
en tot, excepte en la contemplació
constant de l’ésser estimat.
(Acte segon. Escena quarta)

Des dels primers versos de l’obra W. Shakespeare presenta Orsino com el clàssic enamorat petrarquià: és melancòlic, el seu estat d’ànim canvia amb facilitat, li agrada escoltar música, parla sobre la naturalesa de l’amor, sovint elogia les virtuts de la seva estimada Olívia (encara que en alguns moments la qualifica de cruel), li agrada la soledat i la contemplació melancòlica.

a) Busqueu informació sobre Francesco Petrarca (1304–1374) i la seva obra poètica.
b) Quan aneu a veure l’obra observeu com evoluciona aquest personatge; recolliu exemples per corroborar (o rebatre)
l’afirmació que Orsino és típicament petrarquià.

5. En aquest quadre veiem Orsino en actitud melancòlica. Observeu la seva postura, compareu-la amb l’actitud de l’actor que el representa al TNC i assageu altres postures (drets, asseguts, estirats, etc.) que indiquin una actitud somniadora.


Walter Howell Deverell
Twelfth Night (1850)

6. Orsino envia Viola (disfressada de/com a Cesàrio) a festejar Olívia:
ORSINO
Li transmets la passió del meu amor,la captives parlant-li del meu cor fidel.
A tu t’escau molt bé, fer d’emissaridels meus neguits: ella escoltarà més la teva joventut que no la veu solemne d’un missatger més vell.
(Acte primer. Escena quarta)

Per què creieu que Orsino envia un missatger?
Per què no expressa a Olívia el seu amor ell mateix?
Trobeu lògic que Orsino i Olívia només es vegin un cop, i al final de l’obra?

7. Per quines raons creieu que Viola s’enamora d’Orsino? I per què Orsino estima Viola?

8. Alguns estudiosos de W. Shakespeare afirmen que les protagonistes femenines de les seves obres són molt sovint més interessants que els protagonistes masculins. Mentre Orsino està immers en la melancolia, Olívia pren un paper actiu.

Feu una llista amb les accions que duu a terme Olívia fins arribar a la felicitat del seu matrimoni amb Sebastià.

9. Feste és el bufó al servei d’Olívia. És intel·ligent, és l’únic que veu què senten realment els personatges; sembla molt excèntric, però ofereix bons consells. Té una bona relació amb senyors i servents, però manté una certa distància de l’acció de l’obra.
Tradicionalment els bufons són personatges còmics, alegres i desenfadats, però amaguen una tristesa o una desgràcia.
Es pot afirmar això mateix de Feste?
Quina és la seva situació?
Com imagineu que és la seva vida?
Quin creieu que serà el seu futur?

10. Qui són els personatges de la llista que trobareu a continuació? Què tenen en comú? Per què són coneguts?
• William Kempe
• Pocket
• Triboulet
• Rigoletto
• Juan Calabazas

11. Malvòlio, el majordom d’Olívia, és més seriós que la resta de servents. Ell destaca la importància de l’ordre, la dignitat i la decència. Creu que pot aconseguir l’amor de la seva senyora en un món en el qual un matrimoni entre persones de diferents classes socials és totalment impossible.
Escriviu una carta similar a la que va escriure Maria.
Què li aconsellaríeu que fes?
De quines altres maneres el podríeu posar en evidència?

12. Quan Maria escriu la carta sap que ha d’imitar molt bé la lletra de la seva senyora. Ho aconsegueix, i és per això que Malvòlio cau a la trampa:

MALVÒLIO: (Cull la carta) ¿Què veig? Si juraria que és la lletra de la meva estimada... la forma de la ce, de la o,
de la ena, de la i grega... i aquesta pe majúscula... sí sí... seria absurd dubtar-ho ni per un moment...
(Acte segon. Escena cinquena)

La carta comença com segueix:

Déu sap que estimo algú,mes qui deu ser?
No ho pot saber ningú,jo callaré.
(Acte segon. Escena cinquena)

Copieu aquest fragment imitant la cal·ligrafia que imagineu que tenia Olívia i que va imitar la seva criada Maria.

13. Tant el bufó, Feste, com el senyor Tobies mostren una gran habilitat en els jocs lingüístics. En el fragment següent el senyor Tobies manipula el sentit de determinades paraules:

MARIA: Senyor Tobies, per l’amor de Déu... hauríeu de tornar més d’hora, a les nits. La meva senyora i neboda vostra fa moltes objeccions a aquestes arribades intempestives.
SENYOR TOBIES: Doncs que hi faci excepcions, abans de fer objeccions.
MARIA: Sí, però hauríeu de cenyir-vos a un comportament més moderat.
SENYOR TOBIES: Cenyir-me? Si em cenyeixo gaire més, explotaré. Amb la roba estreta no pots beure de gust,i les sabates també han de venir amples: si no, els cordons poden escanyar-les.
(Acte primer. Escena tercera)

Busqueu paraules que es relacionin amb el mot «objecció» en funció dels tres àmbits que indiquem:



Expliqueu què succeeix en el cas de «cenyir-se».
Qui en fa un ús adequat, Maria, Tobies o tots dos?
Quines altres paraules hagués pogut utilitzar Maria?
Com les podria manipular el senyor Tobies?