1. L’escriptor Alexandre Plana, tal com es pot llegir al dossier de premsa de la web del TNC, afirmava referint-se a Juli Vallmitjana: “Les seves obres gairebé no tenien argument i l’acció dramàtica no era tancada com un cercle ni definida clarament com una ratlla.”

a)Feu un resum de de l'obra i comproveu si és possible distingir un fil argumental nítid.
b)Si no és possible distingir un únic fil argumental, quines escenes aïllades recordeu?

2. L’obra comença amb els preparatius per a un casament, però si tenim en compte com es refereixen alguns personatges a aquest esdeveniment hem de concloure que no serà molt feliç:

Tajarinda: Què vols que et digui. Tinc un pes damunt del cor, al pensar que et cases!
Terregada: Has de pensar, Tajarinda, que, per valent que sigui un general, ve un dia que es rendeix. Apa, cuita, acaba d’una vegada (ella se’l mira.) És inútil que timis ni que facis l’espegisme; està decidit i no hi ha més.
(Acte Primer. Escena primera)
----------
Mesureta: (…) Però, escolta, saps que en Terregada té una empenta que no ho hauria dit mai?
Tajarinda: Jo ho veig i no ho crec.
Mesureta: Que es casi, bueno, no hi ha res que dir; sobretot quan a un home se li presenta una conveniència; però això de casar-se amb la Patanda… Què vols que et digui, em sembla que li valdria més que li caigués un balcó al cap.
(Acte Primer. Escena quarta)

Què poden pensar els espectadors després de sentir aquests comentaris? Qui pot ser la Patanda? Per què es casa amb ella en Terregada? Poseu en comú les vostres hipòtesis tenint en compte només aquestes dues cites.


3. Hi ha casaments, i banquets, a moltes obres de teatre. Són cèlebres els de les germanes Caterina i Blanca amb Petrúchio i Lucèntio respectivament a l’obra La Ferèstega domada, de William Shakespeare (1564-1616); un altre exemple el trobem a El Quijote, de Miguel de Cervantes (1547-1616) a l’episodi de "Las bodas de Camacho", o a Terra Baixa, D’Àngel Guimerà (1845-1924).

Feu una llista amb tots els casaments que recordeu de novel.les, pel.lícules, obres de teatre i contes populars. Establiu una classificació tenint en compte diferents criteris, per exemple, "casaments amb banquet desastrós", "casaments de conveniència", "casaments secrets", etc.


4. Quins sentiments creieu que es proposava provocar l’autor en els espectadors? Després de veure l’obra comenteu quins va ser per a vosaltres els moments:

• Més sorprenents.
• Més divertits.
• Més tristos.
• Més tendres.
• Més caricaturescos,
• Etc.


5. Com podeu llegir al text de Francesc Foguet del dossier de premsa de la web del TNC, la versió d'Albert Mestres de El casament d’en Terregada és un mosaic de diverses obres de J. Vallmitjana. El casament d’en Terregada, estrenada el 1913, constitueix el primer acte; En Terregada, monòleg estrenat el 1912, el segon. El pròleg de l’obra i el tercer acte provenen de Sota Montjuïc. A més, trobem resumits alguns passatges d’altres obres de Juli Vallmitjana, com ara la novel.la La Xava.

a) Imagineu alguna escena de trànsit entre el primer acte (casament) i el segon, que és el monòleg d’en Terregada mentre va de nit a caçar gats. Per fer-ho partiu d’aquestes premisses:
De quina casa ha sortit en Terregada? Viu amb la Lola? Ha passat prèviament per alguna taverna? Troba la Patanda? Per què es queda sol i amb ganes de parlar?

b) Imagineu alguna escena que lligui el final d’aquest monòleg amb el tercer acte. Podeu fer servir aquestes pistes:
Qui organitza la sortida cap a Montjuïc? Parlen de la calor que fa, i de les ganes de banyar-se? Els personatges -Lola, Terregada, Buturutos i La Seca-, eren junts o s’han anant trobant?


6.Juli Vallmitjana subtitulava les seves peces teatrals amb diversos noms de subgèneres dramàtics: "monòleg", "diàleg", "escenes còmiques", "quadre de costums gitanes", "sainet", "impressió escènica".

a) Busqueu les definicions de cadascun d’aquests subgèneres.
b) Apliqueu la definició que s’escau més a cadascun dels actes de El casament d’en Terregada.

7. A l’acte tercer en Buturutos narra de quina manera va aconseguir treure el fantasma d’una casa:

Buturutos: (…) me’n vaig anar a ca la Pela i dos, que és una dona molt entesa. (…) va dir-me que agafés una llimona i dos claus d’enllatar i que atravessés la llimona de manera que els claus formessin una creu, i al punt mateix de les dotze de la nit que fes un foc i cremés la llimona i els claus. Si els claus quedaven enganxats l’un amb l’altre, no veuríem més el fantasma, i si es desenganxaven, aleshores el tornaríem a veure (…) Vaig fer lo que em va dir, i com si haguéssim posat oli en un llum (…). (Acte Tercer. Quadre segon)

Els altres personatges, segueixen amb molta atenció el relat d’en Buturutos i, lluny de sorprendre’s, hi afegeixen la seva.

Seca: Encara hi ha gent que no hi creuen, en aquestes coses. Amb aquesta sempre anem a casa la Marieta de Sants i sempre ens ho ha endevinat tot. Oi noia?
(Acte Tercer. Quadre segon)

- Considereu que aquest tipus de creences són totalment excepcionals? Heu sentit alguna experiència comparable a la que es narra? Quina?
- Què en penseu vosaltres d’aquestes pràctiques? Hi confiaríeu? Per què?
- Per quin motiu l’autor de l’obra introdueix una experiència com aquesta? Què en devia pensar el mateix Juli Vallmitjana?