1. L’obra d’en Juli Vallmitjana que es representa al TNC té una geografia pròpia, molt ben indicada a les acotacions. D’entrada apareixen dos vaquers que s’adrecen cap al Prat de Llobregat, a buscar herba per a les vaques. Tot seguit l’acció es desplaça cap a l’interior d’un pis del carrer Cirés, situat als barris baixos de la ciutat. A l’acte segon, és un carrer de fora ciutat el que serveix de marc al monòleg d’en Terregada. Finalment, l’acció del tercer i darrer acte se situa sota Montjuïc.

Organitzeu-vos en grups per aprofundir en les característiques d’aquesta geografia. Proposem tres temes concrets:

a) El trajecte dels vaquers i el sentit de la seva feina. Preguntes que us podeu plantejar: hi havia vaqueries a Barcelona? on se situaven? per què fan camí cap al Prat de Llobregat? com us imagineu la platja on es banyen? quines platges hi havia a Barcelona? tenen alguna relació amb les actuals?

Per respondre aquetes preguntes us pot anar bé interpretar aquesta imatge que correspon aproximadamant a l’any 1870, extreta del llibre Barcelona i la seva rodalia al llarg dels temps (1974) de Pau Vila i Lluís Casassas.



b) Localitzeu en el plànol que adjuntem el carrer d’en Cirés. Contrasteu-lo amb un plànol actual de la ciutat. Preguntes que us podeu plantejar: quina ha estat la història del Raval? com devien ser els pisos a l’època en què se situa l’obra? qui devia habitar-los? semblances i diferències entre el carrer a inici del segle passat i en l’actualitat.



Podeu ampliar la proposta que us plantegem si consulteu l’adreça que tot seguit apuntem i observeu els contrastos de la ciutat, exposats a través d’un viatge amb tamvia, entre 1908 i 2008.

fotos de Barcelona

c) El monòleg llarg d’en Terregada se situa "fora ciutat". Preguntes que suggereix aquesta localització dels fets: què representaven exactament a l’època els termes "dins" i "fora" de la ciutat? qui vivia a la frontera? com eren els barris del voltant de la muntanya de Montjuïc? per què Barcelona té una muntanya anomenda així, és a dir "mont dels jueus"?
Observeu aquest plànol i comenteu com era la ciutat a començament del segle passat.



2. L’obra comença amb una acotació escènica: "L’autor suplica de tot cor que, qui no hagi estat mai pels barris baixos, no s’atreveixi a representar l’obra." (Acte Primer) Què entenem avui per " barris baixos"? Quins serien els de la vostra ciutat? quines característiques tenen?

3. L’autor de l’obra va ser un home polifacètic; a més d’escriure va dedicar-se a l’orfebreria i la pintura. Amb pintors com Isidre Nonell (1873-1911), Joaquim Mir (1873-1940), Ricard Canals (1876-1931) i Ramon Pitxot (1871-1921) va formar part de la "Colla del Safrà", la primera fornada de pintors postmodernistes a Barcelona, anomenada així pel color groguenc de moltes de les seves pintures.

Busqueu informació sobre la Colla del Safrà, esbrineu qui la va fundar, quants anys va durar, què compartien els seus components, quines van ser les característiques i els temes de la seva producció artística, la relació d’alguns d’ells amb altres artístes, etc.

4. Imagineu que us encarreguen el disseny d’una sèrie de pòsters amb obres de la Colla del Safrà. Busqueu-ne reproduccions a llocs web com els que trobareu a continuació i feu-ne una selecció representativa. Penseu també quins títols donaríeu avui vosaltres a cadascuna de les obres que seleccioneu:

Isidre Nonell

Joaquim Mir