Tota obra s’inscriu en unes coordenades espaciotemporals i les paraules que expressen els que la protagonitzen s’han de saber escoltar també des d’aquestes coordenades. I encara que l’autor del text hagi fet una opció concreta, la persona que dirigeix la nova posada en escena és ben lliure de prendre les seves opcions. Així, podrem arribar a distingir entre:

• Moment en què s’escriu l’obra
• Moment en què l’autor situa l’obra.
• Moment en què el director situa l’obra.
• Moment en què l’espectador assisteix a la representació.

Les opcions que es prenen a cada moment responen a l’intent d’arribar a un públic que, al seu torn, també interpretarà allò que succeeix dalt de l’escenari a partir dels prejudicis d’una època determinada. Per aprofundir avui en la comprensió d’una obra escrita en qualsevol context espaciotemporal és necessari tenir en compte la capacitat receptiva dels espectadors, és a dir els coneixements que tenen del moment històric, de la geografia en què es mouen el protagonistes, de la dimensió que en un temps i en un espai concret pot adquirir un conflicte determinat.
Per tot plegat, la reflexió sobre l’espai i el temps és ineludible quan es vol analitzar qualsevol obra. Els joves espectadors podran copsar molt millor les intencions de l’autor i del director si tenen l’oportunitat de «sortir» de l’obra i buscar informació relacionada amb el moment i el lloc on s’ha de situar el conflicte. El context, sens dubte, afavoreix la comprensió del text.

Activitats relacionades amb el context