Sala Petita
Del 15 d'octubre al 22 de novembre de 2009Descripció:
Teatre
Un retrat de la Barcelona popular de començament del segle XX.
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937), novel·lista, dramaturg, pintor i personatge polifacètic, sempre va interessar-se per les formes de vida marginals i va fugir de la branca
literària més aburgesada, com ho demostra en textos com Rají, Sota Montjuïc o La Xava, la seva obra més coneguda, tots ells protagonitzats per prostitutes,
lladregots i gent de mala vida. Relegat a l’ostracisme literari durant més d’un segle, els últims anys s’ha anat recuperant la seva obra, i el TNC també vol fer justícia a una de les
veus més interessants de la literatura catalana del segle passat.
El casament d’en Terregada parla d’una Barcelona que ja no existeix, la dels baixos fons de principis del segle XX. De fet, l’acció –si se’n pot dir així– consisteix en l’orgia
delirant de la celebració del casament d’en Terregada amb la puta Patanda, la continuació de la farra pels carrers de Barcelona i la culminació apoteòsica en un xiringuito de la platja
del Morrot, davant de Montjuïc. En Terregada, un personatge transversal que recorre bona part dels textos de Vallmitjana, protagonitza aquesta peça i esdevé un personatge de gran
dimensió dramàtica i modernitat, un personatge que viu desplaçat de la realitat, en una mena de deliri que el porta a anar-se explicant sense parar perquè no s’ensorri tot allò que
l’envolta.
Juli Vallmitjana rescata un català genuí, al caire de l’abisme, brillant i barroer alhora, i ens regala, a El casament d’en Terregada, un retaule magnífic dels baixos
fons.
Servei educatiu
Glossari de termes de l'argot de malfactors per entendre millor El casament d'en Terregada
andoles: pessetes
barbi: bonic/a
Bòfia: policia
Cera: municipal
Xarnelar: parlar
Tot el glossari aquí













