Em dic Salom, fill de Sinera Els ulls sabien tot el repòs i l’ordre d’una petita pàtria El rellotge al blanc mur diu com se’n va la tarda Les barques de Sinera no surten més, perquè els camins d’aigua són fets malbé. “Asseguren que una guerra se’ns acosta...” I pregueu també…per mi
